dijous, 29 de maig del 2008

EL BOLEIBOL I L' EQUITACIÓ



EL VOLEIBOL.


1.QUE ES EL VOLEIBOL?

2.REGLES BASIQUES DEL VOLEIBOL.

3.HISTORIA.

4.COMPETICIONS:(De selecció, de club....)

5.ENLLAÇOS EXTREMS.




1.Què és el voleibol?

El voleibol és un esport d’ equip practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari mitjançant volees per damunt d’ una xarxa col·locada transversament al mig de la pista.

2.Les regles bàsiques.

El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d’ amplada, dividit en 2 camps de 9x9m. Separats per una xarxa d’ alçada variable. A cada camp hi ha una línia paral·leles a la xarxa a 3 m. De distancia de la xarxa. S’ utilitza una pilota de cuir o de material sintètic de mida a la de futbol però més lleugera. Els partits es juguen al millor de tres jocs, i un joc es guanya amb 25 punts, excepte el 3r joc que es guanya amb 15 punts.
L’ equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l’ altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o algú comet un error, per exemple:
-Enviar la pilota a terra fora del camp, o toca un objecte extern.
-Enviar la pilota a terra del teu propi camp.
-Que un jugador retingui la pilota.
-Que un jugador la toqui dues vegades seguides.

3.La historia del voleibol.

L’ americà Williams Morgan va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 el nom mintonette que més tard es va canviar el nom de voleibol. La Federació Internacional de voleibol es va fundar el 1974, i els Campions del Mon van començar el 1952. El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio.

A Catalunya el voleibol es practica des de l’ any 1920, i la Federació Catalana de voleibol es va crear el 1959.


4.Les competicions.

De selecció:
· Voleibol als Jocs olímpics.
· Campionat del Mon femení - masculí.
· Lliga Mundial masculina.
· Grand Prix Mundial femení.
· Copa Grand Champions femenina - masculina.
· Copa del Món femenina – masculina.
· Campionat d’ Europa femení – masculí.

De clubs:

· Copa d’ Europa femenina – masculina.
· Recopa d’ Europa femenina – masculina.
· Copa CEV femenina – masculina.
· Lliga espanyola femenina – masculina.
· Copa espanyola femenina – masculina.


5. Els enllaços externs.

· Federació Catalana de voleibol.
· Federació Andorrana de voleibol.
· Federació de voleibol de les Illes Balears.


L’equitació


1. Què és l’ hípica?

L’ hípica és un esport eqüestre, que es practica a cavall, i que engloba diferents modalitats esportives com són:

Disciplines olímpiques:

· Concurs de salts d’ obstacles.
· Doma clàssica.
· Concurs complet d’ equitació.

Disciplines no olímpiques:
· Raid.
· Doma Vaquera.
· Enganxes.
· Volteig.

2. L’ història.


El cavall té una llarga història igual que els esports relacionats amb aquest. Els primers rastres de cavall apareixen a la prehistòria. No se sap ben be quina era la seva utilitat, però se suposa que s’ utilitzaven com a peça de caça, per alimentar-se.
Més endavant, l’ home el va utilitzar per treballar ja que va considerar-lo com a un animal amb gran força i velocitat.

A l’ edat del bronze, el cavall va començar a formar part dels exèrcits. Així els perses i grecs també utilitzaven l’ animal per combatre.

Els primers Jocs Olímpics ja apareixia l’ hípica com a esport.

La primera escola d’ equitació és va fundar a Itàlia
( Ferrera ) l’ any 1539. Mes endavant es van crear les escoles de la Brouve i la Baume, a França, i mes tard
“ L’ escola Española de Viena”, creada el 1572. I es a partir d’ aquí que es va començar a parlar de
l’ equitació, no nomes com un esport sinó també com un art.

Des del 1973 Espanya compta amb la Real Escola
d’ Art de Xeres, i actualment la doma i el salt són dos esports amb molta representació espanyola.

dimecres, 7 de maig del 2008

Les jugadores de bàsquet

Hi havia una vegada unes nines que anaven a basquet eren n’Esperança, na Simone i na Carolina, eren molt amigues i es duien molt bé.

Na Simone era molt bona persona i molt simpàtica, na marta era una nina estudiant i molt bona amb la gent i na Carolina era una nina que li agradava molt el bàsquet era la seva vida, però la de na Simone i n’esperança també.

Cada dissabte teníem partit de bàsquet i varen jugar contra Sóller i varem guanyar, estàvem molt contentes i les nostres amigues i el nostre entrenador també.

Un dia el nostre entrenador en Gomila, ens va dir que com aquest any o varem fer molt bé que el dissabte que ve aniríem de viatge a Estats Units.

Primer de tot varem anar a las Vegas i anàrem de compres però en Gomila se avorria molt. Després totes volien anar a los Angeles, i no mos esperàvem que en Gomila mos fes una sorpresa tan gran. Va dir en Gomila que jugaríem un partit contra les nines de los Angeles.

Avui era el gran dia que tenien que jugar Alcúdia contra los Angeles, estàvem molt nervioses i sobretot na Carolina, na Simone i n’Esperança.

Al final guanyarem quaranta-tres a trenta-dos entre nosaltres ficarem tres canastres.

Després a Sant Francisco, era un poble molt bonic. Hi havia moltes fonts boniques, la gent pareixia molt contenta.

Avui era el gran dia que tornàvem a Alcúdia.

Quant varem arribar a Alcúdia tot duna que mos varem veure les mares varen venir corre’ns a donar-nos unes abraçades molt forces.

Les mares de na Simone, n’Esperança

i Carolina de tant contentes que estaven volien anar a la fira del ram a passar una estona feliç.

Mos varem pujar a una atracció que se nomia las Cataratas, i mos banyarem senceres per que no hi havia impermeable.

Desprès varen arribar a el poliesportiu i varem fer una gran festa i un partit contra Manacor.

Varem guanyar quaranta a vint-i-tres.

En Gomila estava molt content sobre tot nosaltres.

A la festa hi havia moltes coses per menjar per exemple patatilles, llepolies,etc.

Vàrem ser totes contentes i cada una teníem un alot.

Vàrem viure tots feliços i contents i mai perdérem un partit de bàsquet.

Conte contat conte acabat.